Pantalles de set-segmentspot utilitzar una pantalla de-cristall líquid (LCD), un díode-emissor de llum (LED) per a cada segment, una pantalla electrocròmica o altres tècniques-de generació o -de control de llum com ara la descàrrega de gas de càtode fred (neó) (Panaplex), fluorescent al buit (VFD), filament incandescent i altres (filaments incandescents). Per als tòtems de preu de la gasolina i altres rètols grans, encara s'utilitzen habitualment pantalles electromecàniques de set-segments formades per segments reflectants de llum-invertits electromagnèticament. Un precursor de la pantalla de 7-segments entre els anys 50 i els 70 va ser el càtode fred, la làmpada-de neó-tub nixie. A partir de l'any 1970, RCA va vendre un dispositiu de visualització conegut com a Numitron que utilitzava filaments incandescents disposats en una pantalla de set-segments. A l'URSS, la primera calculadora electrònica "Vega", que es va produir a partir de 1964, conté 20 dígits decimals amb una pantalla electroluminescent de set segments.
En un paquet de LED simple, normalment tots els càtodes (terminals negatius) o tots els ànodes (terminals positius) dels LED de segment es connecten i es porten a un pin comú; això es coneix com un dispositiu de "càtode comú" o "ànode comú".[16] Per tant, un paquet de 7 segments més punt decimal només necessitarà nou pins, tot i que els productes comercials normalment contenen més pins i/o espais on anirien els pins, per tal de coincidir amb els sòcols IC estàndard. També existeixen pantalles integrades, amb un o diversos dígits. Algunes d'aquestes pantalles integrades incorporen el seu propi descodificador intern, encara que la majoria no: cada LED individual es porta a un pin de connexió tal com es descriu.
Les pantalles LED de diversos -dígits com s'utilitzen a les calculadores de butxaca i dispositius similars utilitzaven pantalles multiplexades per reduir el nombre de pins d'E/S necessàries per controlar la pantalla. Per exemple, tots els ànodes dels segments A de cada posició de dígit estarien connectats junts i a un pin del circuit controlador, mentre que els càtodes de tots els segments de cada dígit estarien connectats. Per operar qualsevol segment en particular de qualsevol dígit, el circuit integrat de control encendria el controlador de càtode per al dígit seleccionat i els controladors d'ànode per als segments desitjats; després, després d'un breu interval d'esborrat, el següent dígit seria seleccionat i nous segments s'il·luminaria, de manera seqüencial. D'aquesta manera, una pantalla de vuit dígits amb set segments i un punt decimal requeriria només 8 controladors de càtode i 8 controladors d'ànode, en lloc de seixanta-quatre controladors i pins IC.[17] Sovint, a les calculadores de butxaca, també s'utilitzarien les línies d'accionament de dígits per escanejar el teclat, proporcionant més estalvis; tanmateix, prémer diverses tecles alhora produiria resultats estranys a la pantalla multiplexada.
