Els novells en desenvolupament de productes sovint es confonen sobre l'elecció del mètode de connexió. En quins casos específics el mòdul de visualització necessita utilitzar I2C (Inter-Integrated Circuit) per a la comunicació?
En comparació amb la interfície paral·lela, el cablejat d'I2C és senzill, no requereix un gran nombre de línies de senyal i és fàcil de connectar i soldar. I2C és un protocol de comunicació sèrie que permet que diversos dispositius es comuniquin a través de dues línies (línia de dades SDA i línia de rellotge SCL). Això és molt útil per a microcontroladors amb un nombre limitat de pins (com alguns microordinadors d'un sol xip o plaques de desenvolupament). Si hi ha espai limitat per a la connexió, triarem i2c per desar els pins.
Si s'han de connectar diversos dispositius I2C (com sensors, pantalles i altres perifèrics) al mateix controlador principal, l'ús d'I2C es pot ampliar fàcilment.
Per a algunes aplicacions de baixa velocitat, I2C proporciona una velocitat de comunicació adequada (100 kHz en mode estàndard i fins a 400 kHz en mode ràpid) per satisfer les necessitats.
El protocol I2C permet afegir i eliminar dispositius de manera dinàmica al mateix bus, de manera que és molt útil quan es requereix una configuració de maquinari flexible. En determinats entorns, alguns mòduls de visualització (com ara pantalles OLED) només admeten la interfície de comunicació I2C, de manera que s'ha d'utilitzar I2C quan s'utilitzen aquests mòduls.
En resum, els mòduls de visualització que utilitzen la comunicació I2C se solen seleccionar quan cal optimitzar l'ús de pins, connectar diversos dispositius, simplificar interfícies, etc. Les situacions especials requereixen un tractament específic. Enteneu l'opció d'utilitzar I2C per als mòduls de visualització?
Per obtenir més informació sobre el coneixement del desenvolupament de productes, poseu-vos en contacte amb nosaltres!
